estratagema nf

Fora de l'asseveració normativa general que és masculí plural, no en trobo comentaris enlloc: res a Converses filològiques, Lleures i Converses, Del català incorrecte al català correcte, dicc. López del Castillo, GEst ni Pla Nualart. En un article sobre el gènere de massacre, en Gabriel Bibiloni diu que l'ús femení és per influència castellana, i que en francès, italià i portuguès és masculí. EL DCVB diu "m. (f. per influència castellana)", i inclou l'exemple "Quan ja la nostra estratagema seria inútil" de La parada d'en Ruyra. El DDLC, com a dicc. descriptiu, l'inclou sota tots dos gèneres.

Coromines al DECat: “estratagema bèl·lica” (I, 369b9); "la famosa estratagema” (II, 428b
21); "la nit de la feliç estratagema" (II, 455b56-57)

Autors que fan servir la forma femenina (CTILC): Antoni de Bofarull (1862), Francesc Carreras i Candi (1891), Joan Pons i Massaveu, Narcís Oller, Joaquim Ruyra, Josep Carner ("l'estratagema de la qual ens servim"), Josep M. Folch i Torres, Josep Pla, Joan Puig i Ferrater, Joan Oliver ("malaguanyades estratagemes de l'amor!"), Carles Soldevila, Rafael Tasis, Xavier Benguerel ("una estratagema pòstuma", "una refinada estratagema"), Feliu Formosa

També en Pitarra (La Mosca al nas)