Fora de l'asseveració normativa general que és masculí plural, no en trobo comentaris enlloc: res a Converses filològiques, Lleures i Converses, Del català incorrecte al català correcte, dicc. López del Castillo, GEst ni Pla Nualart. En un article sobre el gènere de massacre, en Gabriel Bibiloni diu que l'ús femení és per influència castellana, i que en francès, italià i portuguès és masculí. EL DCVB diu "m. (f. per influència castellana)", i inclou l'exemple "Quan ja la nostra estratagema seria inútil" de La parada d'en Ruyra. El DDLC, com a dicc. descriptiu, l'inclou sota tots dos gèneres.
Coromines al DECat: “estratagema bèl·lica” (I, 369b9); "la famosa estratagema” (II, 428b21); "la nit de la feliç estratagema" (II, 455b56-57)
Autors que fan servir la forma femenina (CTILC): Antoni de Bofarull (1862), Francesc Carreras i Candi (1891), Joan Pons i Massaveu, Narcís Oller, Joaquim Ruyra, Josep Carner ("l'estratagema de la qual ens servim"), Josep M. Folch i Torres, Josep Pla, Joan Puig i Ferrater, Joan Oliver ("malaguanyades estratagemes de l'amor!"), Carles Soldevila, Rafael Tasis, Xavier Benguerel ("una estratagema pòstuma", "una refinada estratagema"), Feliu Formosa
També en Pitarra (La Mosca al nas)
En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
estratagema nf
Xavier Pàmies