Probable castellanisme, però pronúncia espontània general. Sí al DCVB, remetent a botzina, on s'especifica que a tot el domini s'articula la pronúncia amb essa sorda ("Fon.: buʣínə, busínə (or.); bosína (val.); boʣínə, bosínə (mall.)."). Al DDLC també com a entrada secundària.
Al CTILC hi ha consignades poques ocurrències, però significatives pel que fa a les dates: entre el 1860 i el 1908, és a dir entre el començament de la represa i l'establiment de les normes actuals (en què queda fixada botzina com a única forma acceptable). N'hi ha d'en Pelagi Briz, d'en Pompeu Gener o d'en Josep Gudiol i Cunill, entre altres firmes conegudes. L'única de posterior a la regularització fabriana i de l'IEC, un text del 1931 de la revista Patufet firmat amb el pseudònim Set-ciències, ja condemna l'ús de bocina, indici de la seva implantació: "Jo escrivia fa alguns dies en aquesta secció: "Per auto cal dî ""automòbil"", per camión, ""camió"", per bocina, el mot ""botzina"" [...].""
En Coromines en fa un comentari més descriptiu: "Avui botzina ha perdut terreny davant una pron. acastellanada, entre els motoristes ciutadans, però s'ha mantingut millor en parlars més conservadors, sobretot entre la gent de mar [...]." (DECat, II, 182b41-46) Pel context de l'últim comentari, sembla que es pugui interpretar que es manté amb -tz- amb el sentit de 'corn tradicional' o de 'cargol de mar'.