En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
perilla (subst.)
D’ús predominant o exclusiu en llengua parlada, amb neutralització de la e indicadora de l’arrelament. Utilitzat per en Pons i Massaveu (cita DCVB), en Josep Pla (cita DDLC), etc. Validat per l’ésAdir. Masclet trenca la naturalitat, igual que pera; i, si pera és “bo” en català amb aquest sentit, no és tan clar que perilla sigui castellanisme, sinó un derivat més amb el sufix -illa.
(Si de cas, s'han d'evitar possibles confusions amb la tercera persona del singular del verb perillar 'córrer perill', esp. en obres teatrals.)
Xavier Pàmies