hibiscus

Variant inclosa al DDLC amb remisió a la forma normativa, on per cert les dues cites que hi apareixen, d’en Prudenci Bertrana i d’en Josep Maria de Sagarra, són amb hibiscus pl., no amb terminació -os; crec que es tracta de la forma més corrent en llenguatge popular, per adaptació directa del nom llatí del gènere; també fan servir la forma llatinitzant el poeta Lluís Alpera o l’Aurora Bertrana, i, més cap aquí, en Baltasar Porcel o en Blai Bonet; d'altra banda, aquesta forma pot ser preferible perquè en sing. no hi ha possible confusió amb “hi visc” i en pl. queda invariable i no obliga ni a l’impronunciable “hibiscs” ni a un artificiós “hibiscos” anàleg al pl. de disc etc. i de pronúncia idèntica a “hibiscus” en cat. oriental; s’hauria de veure com es pronuncia en pl. en cat. occidental.