"Garaig" és la forma col·loquial de garatge, i consultant uns quants assajos de dialectologia (Veny, Borja-Moll, etc.) he comprovat que és d'ús general a tot el territori (Principat, País Valencià, Balears, etc.). De fet, hauria hagut de ser la forma d'incorporació natural si el terme ens hagués arribat directament (com sembla que va ser) del francès garage (pronunciat "garaix"), amb apitxament posterior per assimilació a molts altres termes catalans acabats en -aig. M'imagino que Fabra i els altres filòlegs de l'època devien optar per incorporar-ho com a terme culte, al costat de ultratge, etc. El problema és que ha acabat sent d'ús tan corrent que la forma col·loquial s'ha imposat de forma absoluta en el registre oral, si no és que es fa l'esforç postís de dir-ho a la manera formal. Això és el que em va portar a prendre la decisió de triar la forma col·loquial oral en algunes traduccions de registre col·loquial, amb una vaga esperança que s'acabi incorporant als diccionaris.
P.S. Un parell d'ocurrències (a Google Llibres):
-Històries perverses Isabel-Clara Simó (2001): "...que l'home no ha entrat al garaig i..."