càrnic


Ni carni ni càrnic no apareixen al Fabra ni al DCVB, ni en Coromines en diu res al DECat, o sigui que tant l’un com l’altre serien creacions recents; càrnic validat per l’ésAdir, en ús en documents de la Generalitat des del 1980 almenys, utilitzat pel cuiner Jaume Fàbrega i també en diverses publicacions d’economistes i d’historiadors almenys des de principis de la dècada del 1990, pel que veig consultant l’apartat de “Llibres” del Google. Resistir-se a incloure-ho al dicc. normatiu sembla part de la dèria d’allunyar-se del castellà, o bé una servitud al llatí carneus. En cast. conviuen cárneo i cárnico.

P.S. Una cita més primerenca (CTILC): Joaquim Maluquer i Sostres (estudi econòmic, 1963)