"[...] Semblant cosa cal dir de verdader i vertader. Ambdues formes presenta aquesta paraula en els escrits antics, de les quals verdader és la corrent ara a Catalunya i vertader la usual a Mallorca. Voler fixar-ne una només com a normal, és ésser més estrets que els clàssics. Deixem, doncs, que cadascú l'escrigui com la pronuncia, que els catalans no direm pas cap castellanismes usant verdader."
(Josep Calveras, Civtat núm. 7, p. 143)