"La manera popular de designar l’hora és una cosa de què pot vantar-se el català; ella ens permet de precisar molt l’hora sense necessitat de recórrer a una unitat fraccionària més petita que el quart, puix que tenim, al costat de les expressions un quart, dos quarts i tres quarts d’una, les expressions mig quart, un quart i mig, dos quarts i mig i tres quarts i mig d’una. Per això creiem que havem de rebutjar, com a supèrflues, les expressions les dotze i mitja o la una menys quart."
Pompeu Fabra, Converses filològiques, núm. 630 (3-II-1925)