Al costat del normatiu rupia. Rúpia, corresponent a la pronúncia general, apareix al DCVB com a forma única, i al DDLC amb cites de l'Emili Vallès (1918) i d'en Marià Manent (1923, trad. de El llibre de la jungla).
Al DECat es diu que ve de "l'hindustani rūpiya", amb la u llarga.