Aprofitant l'avinentesa que el diccionari Oxford ha triat la paraula posttruth/post-truth com a "paraula de l'any" 2016, deixo aquí consignat l'ús del guionet en post-operatori en alguns dels llibres que apareixen a Google Llibres. Autors diversos que se n'han servit: Josep Trueta, Rossend Llates, Ramon Folch i Camarasa, Vicent Andrés Estellés, Joan Oliver, Ignasi Riera.
Crec que, com en altres casos semblants, l'acceptació de totes dues variants com a correctes no faria cap mal. En algun cas extrem, fins i tot, pot aclarir la correcta pronúncia del mot o fer-lo de més bon llegir (v. p.ex. posttònic, postsinàptic, postprecipitació, postlimini, postludi).
Tant en aquest cas com en el del prefix pre- en la seva forma tònica, i també en el d'algun altre prefix tònic, el guionet pot tenir la utilitat d'aclarir que la pronúncia ha de ser tònica i no àtona, almenys fins que l'evolució natural de la llengua no transformi la tonicitat en atonia. Així, per exemple, un terme com preqüela, tot i l'origen forani i la poca antiguitat que té, ja ha entrat a la llengua amb el prefix àton, mentre que una incorporació anterior com preadolescent conserva la tonicitat del prefix i crec que hauria de poder-se escriure amb guionet.