De estudiantil, en Coromines diu al DECat: “estudiantil
o estudiantí [Lab. 1839] o *estudiantesc és necessari (per més que el
DFa. i AlcM els excloguin tots tres i no veig per què hem de rebutjar el
primer, que ja era ben usual a Barcelona c. 1915 almenys, cf.
professoral, que tothom admet [...]).” (III, 812a13-18) Això ha canviat una mica: el mot ja apareix al DIEC.
Pastoril, en canvi, una variant de pastoral en què en Coromines veu un matís diferent, continua sense ser-hi. Al DECat es diu: “[1617] data d’una obra clàssica de la nostra llengua, el Llibre dels
Secrets d’Agric., Casa Rústica i Pastoril, de Miquel Agustí, nadiu de
Banyoles, i prior del Temple de Perpinyà; ja DTo. 1647, Lab. 1840-88,
DFgra. etc., mentre que pastoral no es registrà fins a Lacav.; és
necessari, perquè expressa un matís diferent del de pastoral: ‘propi de
la vida ramadera, pecuària de les pastures i pasturatges o dels
prelats’, mentre que pastoril és ‘propi de la manera de ser i viure dels
pastors’. Encara que vagin decidir ometre’l alguns dels ultrapuristes
de princ. S. xx [...], amb el pretext del pastorívol creat per
Verdaguer, i no l’hagi restablert Fabra, no crec que hi hagi raó per
condemnar-lo [...]. Igual que l’I. E. C. va restablir juvenil al costat
de jovenívol, amb matís diferent (a iniciativa de J. M. de Casacuberta i
del qui signa), convindria restituir-nos pastoril, que han seguit usant
els més bons escriptors com Russinyol [...]. El matís estilístic o
semàntic fa ben compatible la convivència distingida dels tres mots,
pastoril, pastoral i pastorívol, en una llengua il·lustre, i alhora
popular i culta, com la nostra.” (VI, 382a30-b8)
Al CTILC, cites de: Sanchis-Guarner, Pla, Folch i Torres, Apel·les Mestres, Pous i Pagès, Dolors M;onserdà, Josep M. Obiols, Rusiñol, Alfons Maseras, Prudenci Bertrana, etc. A moltes de les cites s'aprecia la diferenciació de matís que remarca en Coromines.