xarlataneria

No als diccs., excepte DECat. Sí xarlatanisme.

Sí a Neolosfera, també a Softcatalà.

*trobada 'meeting'

DECat (VIII, 857b57-858a10):

"Trobada [c. 1940; 1955, AlcM]: jo diria que ja s’està abusant d’aquest lleig anglicisme, calc grosser d’una llengua estrangera, violent en català: trobar no s’ha usat per *trobar-se’ (to meet). ¿No era millor l’anglicisme franc míting, que almenys respongué a un avenç col·lectiu cap a la democràcia? Val més l’esperit dels 1902, 1906, 1930, que els anys ignominiosos del Gran Papà. En tot cas ¿per què aqueixa por d’usar el terme nostre, català de tots temps, aplec? Por de ser titllats de tradicionalistes? Noble cosa al capdavall. ¿De gent devota, «massa catòlica»? Millor això que el conformisme. No voldran dir «massa cristiana»? Això ja put a Opus-Dei. L'aplec, almenys, era flairós de catalanitat." 

despedir-se, despedida

DECat:

“[...] mots manllevats del castellà si bé ja antics i bastant arrelats en la llengua [...]. El castellanisme és indiscutible, si bé cal reconèixer que no és fàcil de desarrelar. En el S. XIX l’usaren en el Principat i a les Illes fins autors de llenguatge tradicional i pur, com Verdaguer [...]. Despedida [princ. S. XVI].” (III, 90b48-60 i 91a11) 

“En la Renaix. [comiat i acomiadar(-se)] es van tornar a reforçar, però seguiren amb caràcter llibresc, que els feia poc simpàtics a la gent sense preocupació per la llengua, i fins als literats poc puristes; la gent senzilla hi han seguit freds, quan no els ignoren del tot; recordem el pas còmic de Gente Bien de Rusiñol, quan la vella dama ofereix servir alguna beguda, «vostès què pendran?», i contestant-li l’impacient: «―Jo pendré comiat». «Ai, no sé pas si n’hi haurà de fet». Coromines féu sempre resistència a servir-se’n [...] Quan escrivia el Viatge a Amèrica (c. 1930) jo li feia de censor purista i li proposava canvis amb llapis damunt l’original: recordo que en aquesta i altres obres del temps em rebutjà quasi sempre el canvi de despedir-se en acomiadar-se però sovint es conformà amb pendre comiat i altres cops dir adéu [...]. (II, 854a40-b12)

indiscutit

ésAdir, Neolosfera, DNV, dicc. sinònims Softcatalà. No DCVB, DIEC2, DDLC. Esperant l'admisió de l'autoritat normativa

mossegar la terra, mossegar la pols 'caure ferit o mort al camp de batalla'

Ja homèric, γαῖαν ὀδὰξ εἷλον 'la terra va agafar amb les dents'; i d'aquí segurament va passar al llatí. V. Miquel Dolç a la presentació del Nou recull de modismes i frases fetes [1977] d'en Josep Balbastre: "¿No serà la locució 'mossegar la pols' un calc del castellà 'morder el polvo'? Doncs bé: Virgili ens sorprèn diverses vegades en l'Eneida amb la mateixa expressió [...] humum ore momordit.")

També anglès, francès etc. etc. Universalisme, doncs, no castellanisme com en molts llocs encara es dóna per descomptat.

No pccd, no DCVB, no DIEC. Al DDLC cita de mossegar la terra del 1880 d'en Josep Feliu i Codina.