qualsevols

 
El plural de 'qualsevol' (Albert Pla Nualart)

DCVB: "En el llenguatge vulgar és freqüent la formació d'un plural analògic amb -s al final del compost: qualsevols (Per qualsevols crims e excesos, doc. a. 1370, ap. Hist. Sóller, ii, 23; Fets fins avuy per qualsevols persones, doc. any 1689, ap. Segura HSC 282 [...]"

Moltíssimes ocurrències en textos antics (v. Google Llibres) i s. XIX (des del 1833 al CTILC, també Google Llibres). Cites al CTILC: Narcís Oller, Antoni de Bofarull, Valentí Almirall, Jacint Verdaguer, Carles Pi i Sunyer, Carles Soldevila, Josep Carner, Joan Alcover, Jaume Vidal Alcover, etc.

DECat: "el plural es feia com quals se vol (escrit qualssevol) [...] però hom escrivia habitualment qualsevol (“--- altres qualsevol persones ---", Rubió, l. c., doc. 214); endemés, un plural analògic qualsevols (avui molt difós en el llenguatge parlat) també es troba esporàdicament en escrits antics: un ex. de 1370 i [un] altre de 1689 en AlcM; notem a més: “--- qualsevols mercaderies que pugan venir de França” (a. 1628 [...])” (VI, 889b7-17)" [Article redactat per en Gulsoy.]

salvetat

Sembla que estigmatitzat incorrectament com a castellanisme; no DIEC2, però sí DCVB i DECat, on diu que ja en Llull va fer servir el terme i esmenta una locució medieval que el conté. També DECat: "Salvetat [Llull], fermança de salvetat era una garantia que donava el venedor al comprador, per a seguretat" (VII, 636a49-51)

rabiar

‘enrabiar-se, posar-se furiós’; DCVB, DDLC, dicc. Enciclopèdia; no DIEC2

Sí ésAdir; reclamat pel blog "Silencis del DIEC"

Al DECat es documenta de mitjan s. XV (Curial)

gos d'aigües

Pons i Massaveu [L'auca de la Pepa, 1893]; Pin i Soler; la Víctor Català a La Mare-Balena [DDLC s.v. gos]; un Papitu del 1908; Carles Riba [Obres completes: Poesia i narrativa]; Puig i Ferreter; Pla; etc. [tots Google Llibres]

DECat, IV, 578a4