En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
despreciar vs. apreciar
DECat:
"“[DTo. 1647 “despreciar o menysprear”; id. Belv., Lab.]. Combatut pels puristes i certament no sense raó; però tanmateix, tot reservant la preferència per a menysprear com a terme normal de la llengua literària, aconsello donar-li admissió com a substitut estilístic possible, sobretot en llenguatge familiar i oral (no cal dir que mentre s’accentuï el present en la i): notem que un jutge tan bo, i més aviat sever en aquest aspecte [Espriu] no s’abstenia d’usar-lo en prosa planera, i fins en vers [...]; també en Tomàs Aguiló, Víctor Català, Maragall, Coromines etc.2 Despreciable [Belv.; Verdaguer] [...]; despreciatiu (“desdeñoso”, DBal.; Pons Mass. [...] Mrn. Vayreda [...]).” (VI, 808a22-47)
“2 No és impertinent de fer memòria, a propòsit d’això, que fins la llengua d’oc clàssica admeté, al costat de mesprezar, una formació paral·lela desprezar [...].” (VI, 808b25-31)"
críquet
ésAdir:
"En registres informals pot funcionar com a paraula plana, coincidint amb l'anglès"
filàntrops i misàntrops
DECat:
"filàntrop [1868, SLit.-Costa; Lab. 1888],4" (III, 1033b24-25)
" 4 [...] Quant a l'accentuació, és també la d'aquells diccionaris i de l'AlcM, la de l'ètimon grec, l'adoptada per les altres llengües romàniques (it. filàntropo, etc.), i la de tota llengua, puix que el francès no compta per a tals coses. L'accentuació ciclòp, filantròp, era una preocupació personal de Riba acceptada per Fabra. El llatí no va arribar a pendre mai el mot. ¿Per què hauríem d'atenir-nos al francès, llengua de sistema oposat al nostre? Bé rebutgem els estomàc o catalòg i republíca de certs rossellonesos, i fins hem descartat l'antic filosòp, anant contra el corrent dels segles." (III, 1034a7-20)
"Misàntrop [...]: l'accentuació en la à, que ja era tradicional, és la conforme al grec (hel·lenisme que a penes arribà a usar-se en llatí), el mot dugué sempre l'empremta indel·leble que li deixaren Plató, Lucià i Demòstenes, i per més que Molière hi aportés la seva, no valia la pena de canviar aquesta accentuació il·lustre, ja usual, i encara viva; voto, sense vacil·lar, perquè es restableixi." (V, 705b9-28)
peto, pantalons de peto
Absent al DIEC2, present al GDLC. Recollit al DDLC, amb una cita d'en Porcel del 1961 com a primera ocurrència.
El Termcat en té una fitxa descriptiva força completa on en justifica l'admisió (Termcat).
Està recollit al diccionari de la UB com a equivalent d'una de les accepcions de dungarees.
Interessants les dues notes de l'Albert Pla Nualart a l'article "Mono de mono". La segona és sobre el peto.
peus d'ànec 'aletes de submarinista'
DDLC.
No DIEC2 ni GDLC, però s.v. aleta tots dos inclouen el terme peu d’ànec a la definició corresponent: ‘Cadascun dels suplements de goma en forma de peu d’ànec que els nedadors es calcen per tal que els ajudin a nedar’