prous

No admès per la norma, sí per l'ésAdir.

Al DECat, en Coromines en diu: "quan pren un paper adjectival [...] prous 'suficient' és ben acceptable, i en certs usos és necessari i inobjectable" (VI, 834b45-52). També el fa servir en alguna ocasió en la redacció dels articles (I, 586b10, p.ex.)

L'Albert Pla Nualart en parla a ¿No en som prou o no som prous? (26-XII-2014)


compostura

DCVB, i per tant esmentat al DECat, on en Coromines també inclou (s.v. pondre) descompostura (diccs. Belvitges i Lacavalleria), recompostura, etc.

No DIEC2 ni DGLC, sí DNV.

També està recollit al DDLC. Cites CTILC: Antoni Maria Claret i Clarà (1845), Narcís Oller (1879), Verdaguer (1887), Vayreda (1898), entre altres.

coral 'corall'

La forma principal als diccs. Tant aquesta com corall són antigues, i segons el DECat la forma amb –l és la predominant o única a les nostres costes actualment.