Variant popular de parafang resultant d'una dissimilació natural, amb influència dels termes pala i palafanga, eines relacionades amb l'acció de cavar la terra.
Segons el DCVB és de Barcelona, cosa que confirmo, però crec que té força més extensió.
Al Google Llibres el trobo utilitzat per en Carles Riba (en una carta del recull de correspondència Carles Riba 1893-1959 editat per en Jaume Medina) i en Pere Calders (a La ciutat cansada), i en un text dels Jocs Florals de Barcelona del 1931 i un número del 1932 de la revista Tècnica.
Cites d'en Josep Pla i d'en Joan Santamaria al CTILC.
El diccionari de freqüències d'en Joaquim Rafel registra 9 ocurrències de parafang per 4 de palafang.