Encara no al DIEC2 (nov. 2017). Sí DCVB. Condemnat tradicionalment com a castellanisme, però molt introduït en registres informals i fins i tot estàndards. D'ús des del segle XVIII (v. el que en diu en Coromines, cita aquí baix).
Reclamat pel GEst (1992). Sí DNV.
DDLC: Rusiñol (1902) i Sagarra (1916) entre altres cites repartides en tres accepcions diferents.
CTILC: Abdó Terradas (1838), Frederic Soler (1865), Torras i Bages (1884), Narcís Oller (1879), Emili Vilanova (1889), Carreras i Candi (1891), Torras i Bages (1893), Pous i Pagès (1914), Llorenç Riber (1915), Miquel dels Sants Oliver (1917), Marià Manent (1920), Francesc Cambó (1920), Rubió i Tudurí (1926), Llorenç Villalonga, Josep Pla (1966), Badia i Margarit (1976), Joan Sales, Joan Francesc Mira, i un llarguíssim etcètera.
DECat: "[c. 1800; Lab. 1839, però exclòs encara per Belv., Lacav., DTo., etc.]:
“rompé la orquesta plena al punt de las nou horas de la nit, y ---
entraren --- al gran saló per disfrutar de aquell brillant --- aparato y
del ball que se anaba a comensar”, B. de Maldà [...] en català es va
usar molt en el S. XIX i s’usa encara (àdhuc hi transigiren alguns dels
millors escr. i no escandalitza tant com el castellanisme gozar, però no
menys que gojar [...].” (IV, 218a41-57).