desaigüe

Encara que no surti al dicc. normatiu, és la forma natural de dir "desguàs" a bona part del territori. Si de desguassar pot sortir desguàs, de desaiguar també ha de poder sortir desaigüe i variants. Al DDLC hi surt amb un munt d'accepcions, i amb cites, entre altres, d'en Puig i Cadafalch, en Sebastià Juan Arbó i la Mercè Rodoreda (Mirall trencat).

En Coromines ho defensa amb arguments al DECat, i arran d'això ja ho defensaven els del GEst el 1992. El DCVB recull desaiga i alguna altra variant. Ja recollit al GDLC on-line. Recollit també per l'ésAdir.

P.S.

DECat:

 “+desaigüe: (o desaigue: que AlcM no registra amb una grafia ni l’altra, si bé dóna un masculí (!) desaiga, localitzat a l’Empordà);26 més general i freqüent que enlloc és l’ús de desaigüe m. a tot el País Valencià i zones immediates del Principat [...].” (I, 95a52-b14)

“26 [...] En les enquestes de l’Onomasticon he sentit el verb desaig(u)ar en tot el domini lingüístic, molt més populars i generals aquests que els seus concurrents desembocar i desguassar, d’ús més erudit aquell, i més limitat, més comarcal, aquest. Quant al substantiu, he sentit en bastants punts del Nord el femení la desaigua, una desaiga. Però molt més el masculí әl dәzáịgә o dezáịgwe i semblants [...].” (I, 99a30-45)

siri

Cas semblant a afgà (q.v.). Al DIEC2 només admès amb el sentit de gentilici corresponent a la Síria antiga o com a sinònim de siríac, però tant el DDLC com el GDLC i el DCVB l'admeten com a sinònim estricte de siri, només amb la puntualització al DCVB que l'homonímia amb ciri recomana l'ús de sirià per evitar possibles confusions.

afgà

Afgà és correcte com a terme ètnic. L'exclusió del DIEC2 és infundada. Admès al GDLC. Com a gentilici és també admès per l'esAdir (ésAdir > Topònims > l'Afganistan). Pel que fa a la raça del gos, d'altra banda, l'única forma natural i tradicional és afgà, i en aquest cas afganès resulta postís.

*bungalou

Tot i estar admès pel DIEC2 i l'ésAdir, ho considero una forma errònia. L'origen etimològic és el hindi bàngala, que originàriament significa 'de Bangla, de Bengala', i que els anglesos de la colònia van adaptar amb la forma bungalow però evidentment pronunciant-ho aprox. com en hindi, és a dir com a mot esdrúixol amb a tònica. Crec que bungalou ha sigut una adaptació desafortunada, perquè la pronúncia tradicional en català, si de cas, és "bungalov/bungalob/bungalop". En algun text puntual he trobat escrit bungalov (al Manual d'estil d'en Josep M. Mestres i Serra del 1995 com a forma "bona", p.ex.), però el que domina tradicionalment en forma escrita és "bungalow", sobretot amb cursiva. Al DDLC, p.ex., encara que l'entrada sigui bungalou, totes les cites són de bungalow, i al CTILC ídem (La ruta blava d'en Sagarra, Mites d'en Sarsanedas, El llibre de la jungla d'en Manent, Rubió i Tudurí, etc.) Voto perquè al dicc. s'inclogui bungalow com a terme estranger, i bungalov com a adaptació catalana tradicional a la grafia anglesa encara que no es correspongui amb la pronúncia etimològica.

unitarietat

D'ús en física, matemàtica, estadística, lingüística i llengua general. No ho trobo a cap dicc. Tampoc trobo que se'n faci referència a l'ésAdir ni a Neolosfera. Possible solució de traducció de l'anglès wholeness en algun cas.

medallista

'esportista que ha guanyat una o més medalles [...]', GDLC (ja en paper) i GEC (on-line). No DIEC2 ni DDLC. D'ús corrent entre els periodistes esportius.