És cert que és una locució recollida a tots els diccs. de consulta habitual (DCVB, Fabra, DIEC2, GDLC), però sempre l'he vist com d'ús estrictament literari, sense vida en la parla natural, i de forma sospitosament anàloga al cast. a ojos vistas. El Balbastre recull una forma encara més sospitosa (a ulls vistents).
No n'he trobat cap ocurrència anterior a mitjans del segle XX. Al CTILC només n'hi ha quatre cites (la més antiga, del 1965, en el moment de la insegura represa de l'edició en català).
Al Google general (cerca en català) només hi ha 52 ocurrències, una xifra molt baixa que trobo significativa.
El Rodamots l'inclou sense comentaris, amb la cita d'en Joan Fuster que ja apareix al CTILC i una d'en Jesús Moncada.
Al DECat en Coromines no en diu res, com si per a ell la locució no existís.