Al DCVB, allargues remetent a allargos, on hi ha cita de l'Emili Vilanova. Al DIEC2, donar allargues a una cosa remetent a donar allargs a una cosa. Al DDLC, íd. respecte a la parella allargues/allargs però amb la diferència que consigna l'ús de llargues amb aquest sentit de 'dilació', amb una cita del 1974 i una de la Víctor Català del 1951.
Al DDLC, una cita del 1912, una del 1929 i una de la Maria-Antònia Oliver, entre altres.
V. també llargues ("nom femení plural") al CTILC.
D'ús corrent. Contracció normal, que no és forçós que sigui per influència del castellà. A Del català incorrecte... d'en Solà trobo que en Joan Bardina (c. 1907), dintre de la seva llista de "barbarismes", desaconsella dilació i aconsella en canvi la parella llargues/allargues.