Crec que seria la pronúncia espontània general si no hi hagués intervingut la normalització favorable a l'ensordiment, i diria que encara es diu sonora molt sovint.
No en trobo referències a l'ésAdir, l'Optimot ni el DDLC. Segons el DCVB, la pronúncia és sorda a tot el domini lingüístic, dada que em deixa entre sobtat i escèptic. No en trobo tampoc referències al CTILC.
L'alguerès, però, com en algun altre cas en què m'he trobat, trenca la uniformitat, i, encara que hagi pogut contribuir-hi el disegnare italià, fa disenyar 'dibuixar' i disiny 'dibuix', que el Viccionari incorpora com a parònim de la forma estàndard.
L'anglès design té essa sonora, i s'ha incorporat com a anglicisme a moltes llengües veïnes, però la sonorització catalana és segurament autòctona, seguint la mateixa tendència dels mots presió, misió, agresió, disoldre, abscisa, duquesa i afins.
[Una anècdota. Una instal·lació de l'artista plàstic Pere Noguera es titula diseny [sic] del múltiple (amb el sic incorporat al títol per l'artista mateix)]