Dues sordes més encara grafiades com si s'haguessin de pronunciar sonores. Segons la nova ortografia, erradicar passa a ser correcte (i a conformar-se finalment a la pronúncia correcta); errogar, en canvi, no s'admet. Tampoc derrogar, tot i que al costat seu hi ha arrogar-se, irrogar i prorrogar.
N'hi ha per tornar-se boig. Figura que aquestes divergències "aparents" són per respecte al llatí: erogar i derogar vénen de erogare i derogare, mentre que arrogar-se i irrogar vénen de arrogare i irrogare. Però prorrogar ve de prorogare! I prerrogativa, també de la família i igual de culta, ve de praerogativa. ¿L'usuari corrent de la llengua ha de conèixer aquestes minúcies? El respecte al llatí passa per sobre de la consideració a l'usuari de la llengua. ¿Per què l'auctoritas es resisteix a posar-nos les coses fàcils?