Malgrat els criteris que pugui adduir l'IEC per no incorporar al dicc. aquesta forma adaptada (que, pel que llegeixo a "Aspectes socials i lingüístics dels manlleus (i 11)" d'en Xavier Rull, és el fet que croissant és un "terme internacional" [juraria que també ho és brioche, i bé s'ha adaptat a brioix]), em resulta incomprensible que l'adaptació no s'hagi fet.
Hi ha raons diverses per fer-ho. En primer lloc, la pronúncia real del mot és amb essa sonora. Segon, el francès és desgraciadament cada vegada més mal conegut i més mal pronunciat pel conjunt de catalanoparlants, i trobar croissant com a entrada única al DIEC és propiciar el desconcert, la mala pronunciació i la dificultat de localització del terme. Ho reconeix el Termcat mateix en un articlet ("Manlleus: com es pronuncien?"): "és normal dubtar sobre la pronúncia de croissant" I, també, la relativa antiguitat de l'adaptació gràfica: "Per desdejunis i berenars, pa de Viena i Crusans calents. Forn del Cisne. [Diari (1935)]" (del DDLC)
S'ha aixecat alguna veu (Pere Ortís) defensant una catalanització del sentit del terme francès i la substitució del gal·licisme per creixent, però és inviable.
En Pla Nualart s'hi mostra favorable en un article del 2010 sobre tuitejar.