àrbit

No DIEC2, no DCVB, no GDLC. Al DDLC remetent a la forma culta. No en trobo referències al dicc. d'en López del Castillo ni a la llista de termes del GEst. En Rudolf Ortega, autor del dicc. de futbol d'Ed. 62 (2003), en diu quasi tot el que se n'ha de dir al seu article de El País del 19-X-2014.

Poso aquí l'enllaç a aquest article i a un parell de referències més:

Àrbit, això és penal! | Catalunya | EL PAÍS Catalunya

cat.elpais.com › Catalunya

19 oct. 2014 - De fet, l'opció àrbit mai no s'arriba ni a plantejar. Pompeu Fabra, gran aficionat als esports —especialment el tennis—, és autor d'abundants ...

Àrbit i garaig ¿per què no? | articles sobre llengua catalana

catalallengua.blogspot.com/2015/01/arbit-i-garaig-per-que-no.html

5 gen. 2015 - Un amic que ha sigut àrbitre de futbol no ha entés mai per què no s'accepta normativament la forma “àrbit” per a denominar la 'persona ...

RodaMots - Orsai!

rodamots.cat/escreix/magi-camps-orsai/

Magí Camps. El meu pare, als partits del Baronense, passava tants nervis que no parava de donar voltes al camp. La seva condició de president li permetia ...

En aquest cas, en Coromines rebutja la variant àrbrit (i, pel to, s'interpreta que també àrbit): "a evitar el vulgar àrbrit, en què tant insisteixen alguns" (DECat, I, 153a5-6)

En el sentit esportiu, el CTILC consigna àrbrit d'una publicació del 1923. En el sentit genèric (acc. 1.1 DIEC2) hi apareix una cita d'en Miquel Sanpere i Duran del 1879 amb la forma àrbit, i una del 1907 en la forma àrbrit.