En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
sifon 'beguda'
No surt a cap diccionari, i a l’Ésadir especifiquen que és una forma incorrecta. Passa, però, que la forma “incorrecta” és la popular, i l’única que jo he sentit espontàniament. Un factor més a tenir en compte és que sifon es pronuncia amb o oberta, a diferència de la forma normativa
CTILC: Llorenç Villalonga (Bearn, Faust), Joan Sales (Incerta glòria), Antoni Roure.
Ocurrències Google Llibres: Rusiñol, un Papitu del 1908, una obra de l'Emili Vilanova del 1906, una obra d'en Pitarra del 1872 (L'Àngel de la guarda), etc.
Llibre recent: El sifon de Can Mitra d'en Julià Guillamon.
Xavier Pàmies