gurú

¿Qui diu “guru” com a paraula plana parlant espontàniament? Jo no ho he sentit mai. El terme és hindi, i de l’Índia va passar primer al portuguès i més tard a l’anglès. A l’anglès va passar inicialment amb la forma gooroo, sense marca accentual, mentre que al portuguès havia passat amb la forma guru. Aquí convé tenir en compte que en portuguès els mots aguts acabats en -i i en -u no s’accentuen gràficament, mentre que els acabats en -a, -e i -o sí. Hi ha la possibilitat que la grafia portuguesa desorientés pel que fa a l’adopció de la grafia catalana (si no és que la va establir algun descastellanitzador a ultrança que després ningú ha gosat posar en qüestió). En l’espanyol, en tot cas, no hi han caigut, i tant el DRAE com el María Moliner l’entren només amb la forma gurú.

P.S. A favor de la forma aguda es pot adduir l'analogia amb xampú. Sobre aquest terme en Coromines diu: "Xampú 'loció usada per rentar el cap', de l'angl. shampoo id., derivat del verb shampoo 'sotmetre a massatge', 'rentar el cap', pres del hindi čāmpo, imperatiu del verb čāmpnā ‘pitjar, masegar’" (DECat, IX, 435b47-50)