"No notat durant llarg temps i per tant no consignat en les gramàtiques, el fet és que el català modern posseeix, en el mode subjuntiu, un pretèrit perifràstic corresponent al pretèrit d’indicatiu, tan conegut, format amb l’auxiliar vaig i l’infinitiu del verb que es conjuga. El pretèrit de subjuntiu corresponent al d’indicatiu vaig cantar, és vagi cantar: «Encara que no vagi assistir-hi, el seu pensament era entre nosaltres.»"
Pompeu Fabra, Converses filològiques, núm. 658 (5-V-1925)