quintaessència

Al DIEC2 només hi surt quinta essència s.v. essència, però quintaessenciar. Al DCVB s'entra quintaessència tot junt, amb sentit figurat (és a dir, no com a element aristotèlic), amb una cita d'en Salvador Espriu. Al DECat, en Coromines inclou quintaessència, quintaessencial (absent al DCVB) i quintaessenciar. Només trobo justificat mantenir la variant amb dos mots separats per al concepte aristotèlic; en els altres casos ('essència' i sentits encara més ampliats i figurats), la forma soldada hauria d'admetre's, i potser com a principal, per analogia amb l'adjectiu i el verb però també per analogia amb altres compostos.