Com diu el DCVB, que l'entra com a forma secundària, és una pronúncia vulgar de feredat. Feredat és de la família de fer, -a 'ferotge', però la locució més estesa on apareix, fer f(e)redat, es deu haver associat des de sempre amb el sentit figurat de la locució fer venir fred, i, per analogia morfològica, podria haver-se arribat a associar la forma sincopada fredat a la família de fred, -a.
Segons el CTILC, la forma fredat (o fretat) és utilitzada, entre altres per: Josep Carner (trad. Alícia), Esteve Casaponce (Contes vallespirencs), Rusiñol, Raimon Caselles, Verdaguer, Massó i Torrents, Adrià Gual, Pitarra, Ignasi Iglésies, Josep Pous i Pagès, Ferran Torrent.
Ni que fos dintre de l'entrada feredat, es podria dir que la pronúncia sincopada és corrent.