Variant de criquet utilitzada per en Ferran Soldevila i en Josep Carner (CTILC). Com a anglicisme que és, convindria tenir en compte la pronúncia anglesa ([kríkit]), si més no per admetre la forma plana al costat de la forma normativa actual.
La variant plana no admesa per la normativa és la utilitzada en general pels mitjans de comunicació. El treball La codificació i l'estandardització del català avui de Bernal/Costa/Paloma (UOC) en diu: "[...] els mitjans accepten formes o accentuacions que no recull la normativa (sòviet, paraula esdrúixola; críquet, paraula plana; viking, paraula aguda, i el femení vikinga, paraula plana)."
Tot i que no en tinc documentació, és possible que, com molts altres mots, la forma aguda s'admetés perquè el mot va arribar a través del francès, i que l'obsessió per allunyar-se del castellà ajudés a mantenir-la com a única variant admesa tot i la tendència de pronunciar el mot pla.