La forma internacional més estesa és com a paraula plana, no aguda. El francès no és referència vàlida. Tant l'italià com l'espanyol accepten les dues formes: plana com a principal, i aguda com a secundària. En anglès és plana.
La forma aguda només s'explicaria perquè en urdu mateix la u de final de paraula és llarga, però la tendència general ha sigut de pronunciar-la com a paraula plana.
P.S. A les esmenes del DIEC2 del 25-IV-2017 es passa, crec que sàviament, de bantu a bantú/bantu, i de zulu a zulú/zulu (en aquest segon cas, molt més preferible la forma aguda per evitar una possible confusió oral amb zulo ['amagatall' en basc pronunciat ocasionalment a la catalana] esp. als mitjans de comunicació), però no s'inclou la possible duplicitat urdu/urdú al mateix sac, ni que sigui per analogia. Potser es tracta d'un mer oblit.