Amb un sentit pròxim a 'permetre's', forma verbal absent a tots els diccs. que em miro, inclòs el DDLC. D'ús corrent (amb
temps,
satisfacció, etc.)-
Tres ocurrències:
Xavier Benguerel - 1984: "D'un
temps ençà jo havia descobert que quan estava a punt d'enllestir
«aquell» jersei, el desfeia de dalt a baix — no al parc sinó a casa seva
— i que sense concedir-se cap treva, tornava a començar-lo"
Josep Maria Espinàs - 1981: "Hi ha qui posa el despertador cinc minuts abans de l'hora necessària, per concedir-se
aquesta satisfacció de no llevar-se immediatament. Hi ha qui — un amic
meu — té por de no sentir-lo quan la puntualitat és vital"
Manuel de Pedrolo - 1978: "I gairebé sense concedir- se
una pausa afegí: «En Daniel i jo ens entenem.» No va dir que ens
estimàvem, va dir que ens enteníem, tal com t'ho escric, com si fos un
embolic banal, una de tantes històries de cul que només el caprici
justifica"