El combat contra acera ("castellanisme innecessari", com diu encertadament en Coromines al DECat) l'associo amb la lluita igualment decidida contra sello o busson, i, igual que aquests termes, acera ha quedat força arraconat pel seu concurrent català.
Els intents per substituir acera per vorera són aprox. del primer quart del segle XX. En Magí Camps fa aquest comentari, responent a un dubte d'un usuari del "Consultori de català" que La Vanguardia té a internet: "Com a element urbà de carrer, la primera referència que dóna el
corpus de l'IEC és de Josep Maria de Sagarra, el 1919, al llibre Paulina Buxareu: 'Caminaven per la vorera del carrer de Casp i acabaven de sortir de la església dels Jesuïtes'."
A Del català incorrecte... d'en Joan Solà es diu que en Sebastià Mariner recull la forma col·loquial cera com a castellanisme en català, amb caiguda de la vocal inicial. Precisament, a l'enciclopèdia Espasa-Calpe trobo que a l'article acera es dóna cera com a equivalent català (volum 2, publicat el 1908).
Alguns autors que han utilitzat acera. DCVB: Pons i Massaveu, Ruyra. DDLC: Francesc Pujols (forma cera), Raimon Casellas (1916), Martínez Ferrando (1918). CTILC: Víctor Català (1902), Santiago Rusiñol (1902), Narcís Oller (1918), Josep Pla (1933, 1934), Joan Sales (1956; cf. la defensa que en fa davant de la vorera de la Mercè Rodoreda), Gabriel Ferrater (1960), Montserrat Roig (1982). Aquests tres últims sobretot, entre altres, van a contracorrent de la normativa ja establerta i poc o molt consolidada amb una clara voluntat estilística de defensa de la naturalitat en registres col·loquials, un àmbit en què el castellanisme es pot considerar tolerable.
P.S. En una carta d'en Joan Sales a la Mercè Rodoreda durant el procés d'edició de La plaça del Diamant, diu que en Joan Fuster li havia escrit: "Era molt més urgent admetre «acera» i «cuidar», que ho diem pertot, tant a València, com a Catalunya, com a Balears."