No trobo referències d'aquest allargament o geminació de la n del verb anar (< ll. vulgar amnare) esp. en les formes d'infinitiu i participi.
En trobo unes quantes ocurrències. De més recent a més antiga:
"ha annat ab lo mestre de serimònias en nom de sas senyorias
il·lustras, y verguers devant ab massas altas, acompañats de diferents
officials del General, ha donar la benvenguda en esta ciutat al excel·lentíssim senyor marquès"
(Dietaris de la Generalitat de Catalunya: Anys 1701 a 1713)
"e quant agron gran temps annat
per un boscatge et cavalcat [...]"
(Repertori de l'antiga literatura catalana)